Al llarg de la història de la humanitat la pobresa sempre ha coexistit amb mesures que de manera global o parcial han tractat de fer front a les diverses situacions de necessitat de la població.
Durant el període medieval, el desenvolupament dels hospitals i de qualsevol altra institució de caràcter assistencial, està plenament lligat a la tasca benèfica de l’Església.
Al principi del segle XIII, els progressos de la conquesta i la repoblació havien afavorit el mercadeig entre les comarques, i Barcelona, com a conseqüència de l’expansió demogràfica, política i econòmica va experimentar una notable transformació.
La malaltia més representativa de l’edat mitjana és probablement la lepra i el conjunt de malalties de pell que s’hi confonien.
Des de la primera meitat del segle XII algunes de les famílies de la ciutat comencen a destacar per damunt de les altres.
L’expansió comercial i militar cap a la Mediterrània va fer augmentar el comerç i la riquesa de Barcelona i la va convertir en una de les primeres potències marítimes europees.
L’acció caritativa i assistencial vers els necessitats, d’acord amb el manament evangèlic, va ser practicada des de temps antics en totes les esglésies, però principalment a les catedrals i als monestirs.
L’infanticidi, l’abandonament i la venda de criatures, al marge de conjuntures polítiques, culturals o econòmiques, va ser una xacra social permanent al llarg de la història.
El progrés de Barcelona durant els segles XI i XII va ser molt remarcable. El moviment d’intercanvis comercials s’havia accelerat a causa de l’existència d’excedents agrícoles propiciats per les innovacions tècniques i la bonança climàtica…
Fins al segle XI la pobresa no havia estat un problema social. Era com una prova, una condició individual permesa per Déu perquè era considerada com una ajuda per la santificació.
Després de la publicació de les principals institucions assistencials i hospitals de la Barcelona medieval, que l’any 1401 es van reunir en un de sol…
( Aquests articles han estat publicats al setmanari Catalunya Cristiana de l’Arquebisbat de barcelona)